El Festival Càntut tanca la quarta edició assolint els seus objectius

Aquest cap de setmana s’han pogut veure una vintena de propostes al voltant de les músiques de tradició oral, entre concerts, espectacles de música i dansa, presentacions de llibres icantades al carrer, entre d’altres. 

 

- El Festival Càntut tanca la quarta edició assolint els seus objectius: fer viure el repertori de tradició oral I trobar espais i moments per cantar en comunitat

- Lo Barber, Carles Belda & Càntut, Arnau Obiols, A Vore, Paula Grande i Anna Ferrer, i el Vermut cantat són algunes de les propostes que s’han sentit aquests tres dies a Cassà de la Selva

 

El Festival Càntut. Cançons de tradició oral ha tancat amb èxit la seva quarta edició, que ha tingut lloc aquest cap de setmana a Cassà de la Selva, assolint els objectius amb els quals va néixer: fer viure el repertori de tradició oral i trobar espais i moments per cantar en comunitat. Durant tres dies s’ha pogut participar en una vintena de propostes, entre concerts, espectacles de música i dansa, exposicions, presentacions literàries i cantades al carrer, entre d’altres.

El Festival Càntut han estat tres dies intensos amb una gran participació del públic, que s’ha convertit en el principal protagonista de l’esdeveniment. Persones de totes les edats han seguit i participat les propostes programades, convertint el festival en una trobada intergeneracional per compartir cançons i continuar la cadena de transmissió oral del nostre patrimoni immaterial.

Consolidat ja com una cita anual a Cassà de la Selva, el Càntut ha programat propostes molt diverses, tant a nivell de format (des de presentacions de llibres a concerts, passant per cantades al carrer, espectacles de música i dansa, projecció d’un documental, exposicions, fins a cantades al bar...), com a nivell d’entendre la música i la seva forma de portar-la a l’actualitat, amb estils tan diferents com l’electrònica, el folk, la rumba o les veus a cappella, entre d’altres. Gran part de la programació, que s’ha dut a terme en una desena d’espais de la població, ha estat especialment ideada per al festival. Tot i que el 75% de les activitats han estat gratuïtes, algunes requerien entrada o tenien l’aforament limitat. D’aquestes, sis han exhaurit totes les localitats (Dinar de cantadors, les dues sessions de Biblionadons, Paula Grande i Anna Ferrer, Tarta Relena, i el concert que finalment es va suspendre de Maria del Mar Bonet).

El festival va arrencar divendres amb la inauguració de l’exposició Joan Amades, la memòria d’un poble (fins al 22 de novembre, Can Trinxeria, gratuït), un recorregut a la trajectòria del folklorista, llibreter i museògraf, figura cabdal per la cultural popular del nostre país. I seguidament, es va dur a terme el primer dels dos Càntut al bar programats, amb Randellaires + Pirates de la sal. Una proposta que va aplegar nombroses persones al Bar Centre Recreatiu que van cantar i gaudir de les propostes de les dues formacions.

La segona jornada de festival va començar de bon matí amb el Càntut a les botigues a càrrec de l’Escola La Salle, amb un recorregut cantat pel centre del poble. Els més petits, van poder sentir la història d’Els cosins gegants, a càrrec de Carmina Rabassedas, dues sessions amb localitats exhaurides que va fer cantar tota la família. Més tard, van tenir lloc dues presentacions literàries: Els números canten i El cançoner de Can Ventura. Abans de dinar, va ser el torn d’una de les propostes genuïnes del festival, el Vermut cantat, en aquesta ocasió amb Carles Belda & Càntut. Els alumnes de la quarta producció pròpia del projecte de cançons de tradició oral es van fer seva la plaça de la Coma i van animar tothom a seguir les cançons. Però si aquesta quarta edició del Càntut ha tingut un protagonista, aquest ha estat Lo Barber. Instal·lat durant la tarda de dissabte a la Barberia Quim Roca, Àngel Maresca va fer allò que més bé sap fer: tallar cabells, afaitar barbes i cantar i tocar amb la guitarra cançons populars alguereses i catalanes. També a la tarda, es va poder assistir a la presentació del llibre Càntut: Les cançons de tradició oral a través de la percussió corporal, sorgit de la tercera producció pròpia del Càntut, a càrrec del mateix autor, el percussionista Santi Serratosa. Més tard, l’Escola Folk del Pirineu es va apropiar dels carrers de Cassà amb una actuació itinerant en què els alumnes més joves d’aquesta escola van interpretar músiques tradicionals del Pirineu. A continuació, Arnau Obiols va presentar en primícia a les comarques gironines el seu projecte en solitari: Tost. Una visió personal i contemporània de la música tradicional del Pirineu català. Més tard, es va poder veure el documental i posterior col·loqui de ¡FOLK! Una mirada a la música tradicional, dirigit per Pablo García Sanz i moderat pel periodista Carles Brucet. Una altra de les propostes que es va poder veure és l’espectacle A vore, un projecte de Sònia Gómez i Ramon Balagué que barreja dansa, música i folklore, amb l’objectiu de plasmar l’imaginari popular i l’essència de la comunitat catalana partint de la tradició de les Terres de l’Ebre. Va tancar la segona jornada la segona proposta de Càntut al bar, amb FanFarra + Fanya Rai!, que van omplir de gom a gom el Bar del Centre Recreatiu amb un ambient festiu i de taverna.

El diumenge al matí va començar amb el Càntut al carrer del Cor Maimons, una formació amb una quinzena de nens i nenes d’entre 7 i 14 anys dirigida pel cantant del grup Germà Negre, Adrià Dilmé. Més tard, va actuar al festival Tarta Relena, un projecte que navega entre les músiques de tradició oral i les cançons d’autor vinculades a la geografia mediterrània, amb dues veus que construeixen ambients sonors plens de matisos i experimentació amb la música tradicional. També amb totes les entrades exhaurides, es va poder viure una nova edició del Dinar de cantadors, amb un àpat a càrrec de l’Entitat Gastronòmica de Cassà de la Selva, dinamitzat per David de la Higuera i Adrià Dilmé. A la tarda, Paula Grande i Anna Ferrer van presentar una proposta especialment ideada per al festival: Vega. Un projecte sobre el rol de les dones en l’antiguitat, mitjançant les lletres de les cançons recollides en el cançoner del Càntut. Seguidament, es va poder sentir el nou treball del cantador valencià Miquel Gil, Geometries (Temps Record, 2019), un conjunt de cants oberts i cançons amb textures noves que parteixen de les melodies d’arrel i tenen la música mediterrània com a denominador comú. Va tancar el festival l’actuació d’Arrels de Gràcia, amb una revisió a ritme de rumba del clàssic de Guillermina Mota Remena Nena (Edigsa, 1970).

Càntut, tres vessants

El festival de Cassà de la Selva forma part del projecte Càntut, que neix l’any 2012 per recollir i difondre la música popular i tradicional recordada per la gent més gran de les comarques gironines i reivindicar, així, unes cançons i uns repertoris musicals lligats a la cultura catalana. Durant aquestes edicions, el festival ha buscat llocs i moments per cantar en comunitat i ha comptat amb actuacions d’artistes com Roger Mas, Roba Estesa & Germà Negre, Mans Manetes, Kepa Junkera & Amics de Folk, Joana Gomila, Maria Arnal i Marcel Bagés, i Joan Garriga & Carles Belda, entre molts altres. Actualment, el cançoner allotjat a la pàgina www.cantut.cat compta amb més de 1.200 enregistraments de 200 cantadors, recopilats per una seixantena de caçadors de cançons que han fet recerques en 60 poblacions gironines. A més del web i del festival, el Càntut compta amb un apartat de produccions pròpies, com el disc Càntut, de Belda & Sanjosex, coproduït amb Bankrobber; l’exposició Peret Blanc de Beget, coproduïda amb l’Ésdansa de Les Preses; el taller de percussió corporal de Santi Serratosa & Càntut, que ha donat lloc a l’edició del llibre didàctic Càntut: Les cançons de tradició oral a través de la percussió corporal, i l’actual curs de Carles Belda & Càntut, dut a terme conjuntament amb l’AEMCAT.