Ajuntament de Cassà -Comunicació

<

Cassà de la Selva

  • 01
  • 02
  • 03
  • 04
  • 05
  • 06
  • 07
  • 08
  • 09
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  •  

     



    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

  • 01
  • 02
  • 03
  • 04
  • 05
  • 06
  • 07
  • 08
  • 09
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  •  

     



    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

  • 01
  • 02
  • 03
  • 04
  • 05
  • 06
  • 07
  • 08
  • 09
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  •  

     



    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

  • 01
  • 02
  • 03
  • 04
  • 05
  • 06
  • 07
  • 08
  • 09
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  •  

     



    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    1 Estació del Ferrocarril
    1892 - Eclèctic

    El ferrocarril de via estreta de Sant Feliu de Guíxols es va construir per afavorir la puixant indústria surera, que a Cassà de la Selva va tenir una incidència especial.
    L’única instal·lació que s’ha conservat és l’estació, construïda el 1892, però han desaparegut un petit edifici de serveis, la caseta de la brigada de Via i Obres, un cobert amb un moll de descàrrega i les mateixes vies. Les estacions eren els equipaments més importants que es trobaven al llarg de la línia del tren. L’interior es dividia en tres espais, que s'identificaven amb usos diferenciats: sala d'espera, despatx de taquillatge i facturació, i habitatge.
    La línia del ferrocarril es va aturar definitivament l'any 1969 i, a partir de 1990, l'edifici de l'antiga estació, després de la seva rehabilitació, s’ha destinat a usos diferents: exposicions, sala polivalent i oficines.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    2 Can Nadal
    1906 - Modernista

    Manel Nadal va fer construir aquesta casa que s'envoltaria més endavant d'un frondós jardí amb diversitat d'espècies. Les relacions entre els Nadal, fabricants i comerciants de taps i els Oller, fabricants de taps de xampany, quedaren segellades amb el casament, l'any 1918, de Joaquim Nadal i Àngela Oller, matrimoni que es va traslladar definitivament a aquesta casa, un cop acabada la Guerra Civil. L'any 1984 la casa va passar a ser propietat municipal i l'any 1989 va entrar en funcionament com a Ajuntament. El modernisme va coincidir amb una de les èpoques de creixement de la indústria surera i a Cassà està ben representat. En aquesta casa s'utilitzen esquemes propis del modernisme i es troben referències a Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch. La façana exterior no ha experimentat canvis en la decoració original, en la qual destaquen les ornamentacions, els vitralls i els elements de forja, amb referències florals i medievals. En canvi a l'interior els elements originals que s'han conservat, a part del sostre de l'antic menjador, avui sala de plens, són els paviments de mosaic, l'arramblador de l'escala fet amb estucat amb elements florals i alguns dels vitralls.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    3 Màquina de tren i vagons

    Del 1892 al 1969 una línia de ferrocarril de via estreta enllaçava la ciutat de Girona amb el port de Sant Feliu de Guíxols i unia poblacions sureres importants. A banda de de l'impuls que va donar a la indústria surera, la línia també va ser important per a la pagesia, ja que va comptar amb un nou mitjà de transport per portar els productes als mercats, i també per al sector més lúdic, atès que s'organitzaven serveis especials per assistir a les festes dels pobles del voltant. Josep M. Bregante, poc després de la clausura de la línia, va adquirir una locomotora, un cotxe i un furgó que havien estat construïts a Alemanya. La locomotora, que s'havia comprat l'any 1905, la número 6, és una de les que va tancar la línia i comptava amb una caldera que solia gastar entre 8 i 10 kg de carbó per quilòmetre. El cotxe i el furgó són del 1891. El cotxe era de viatgers i és del model A3; era un cotxe de primera classe que posteriorment es va reconvertir en segona, amb la qual cosa va passar de tenir dotze places entapissades de pell a tenir-ne setze en dos bancs de fusta. El furgó tenia la funció de transport d'equipatges.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    4 Fàbrica del Gas
    1901 - Modernista

    Notable exemple modernista d'arquitectura industrial. El 1896 la Societat d'electricitat de Cassà va demanar construir aquest edifici per destinar-lo a l'enllumentat públic i l'any 1901 s'hi va instal·lar la Compañía General de Alumbrado por Acetileno de Barcelona, que devia ser la que li va donar l'aspecte actual. De l'exterior, en destaca el rètol de l'empresa, la ceràmica vidriada, les restes d'esgrafiat i la reixa d'entrada per a carruatges, de forja amb decoració floral, realitzada per Antoni Planas (Serreta), de Cassà de la Selva, el qual té altres exemples de reixes magnífiques a Cassà. Aquesta empresa fabricava i subministrava gas acetilè per a l'enllumenat públic de Cassà, que substituïa l'antic subministrament de petroli, tot i que ben aviat el gas acetilè va ser substituït per l'electricitat. Per produir gas acetilè se submergien pedres de carbur amb aigua i per aquest motiu l'edifici disposa d'uns grans soterranis que feien la funció de magatzem d'aigua. Aquesta edificació tenia una xemeneia de 25 metres que donava a l'edifici un marcat caràcter industrial. Dissortadament aquest element va ser enderrocat el 1937 per evitar els efectes d'un bombardeig.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    5 Carrer Ample

    A finals del segle XIX es va començar a construir el carrer Ample, dins el projecte d'urbanització de Baudili Duran, que enllaçava el nucli antic del poble amb el ferrocarril. Un dels primers edificis que es va construir en aquest carrer data del 1893, i és l'antic magatzem de can Duran (que posteriorment es va utilitzar com a cinema) a la cantonada amb el carrer del Reverend J. Bosch. A partir d'aquest any es van anar construint edificis amb cases modestes de planta i pis, les quals tenien petits tallers de taps de suro, que al final es van anar convertint en habitatge. En aquest carrer queden exemples interessants de l'arquitectura de finals del segle XIX i fins als anys vint del segle XX: can Cubó, can Vilahur, Can Duran-Olivé, can Garoina (família Esteba), a l'esquerra, i can Ruscalleda, a la dreta, a la cantonada amb el carrer del Raval. Aquí on estem situats, és can Cubó, d'estil noucentista, era la casa de Josep Pla, mestre d'obres al qual es deuen gran part de les construccions de Cassà des de finals del segle XIX a les primeres dècades del segle XX.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    6 Casa dels canonges
    Gòtic

    Casa medieval desenvolupada en dues plantes. Presenta algunes reminiscències gòtiques. L'any 1900 va ser profundament reformada i, per tant, de la façana originària se n'ha preservat poca cosa. Amb tot, es conserva de l'antiga casa medieval un arc de carreus de pedra que correspondria a un antic pòrtic i una finestra gòtica, actualment cega. Cal destacar, també, les obertures gòtiques de la planta pis, biforades, amb arquets trilobulats i pilar central; la cornisa i l'acroteri d'obra. Possiblement hauria estat la casa del sagristà, que tenia tant o més prestigi que el domer, i més endavant va ser coneguda com la casa dels canonges atès que s'hi recollien els delmes corresponents a la seu de Girona.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    7 carrer Major

    El nucli antic de Cassà va patir una important transformació a causa de la indústria surera; al carrer Major es varen reedificar algunes cases lligades amb el món industrial amb elements modernistes i eclèctics. Una d'elles és aquesta casa, can Jubert, els propietaris de la qual també ho eren de la fàbrica Reliable (1926-1996) i de la banca Jubert i Presas (1902-1957), l'oficina de la qual estava situada a la planta baixa de l'edifici. A Cassà, de manera excepcional, a la primera meitat del segle XX hi havia dues banques, les quals varen néixer per cobrir les necessitats financeres que tenien els empresaris surers. Aquesta casa reformada en el 1928, pel mestre d'obres Josep Pla, compta amb una espectacular façana. En aquest mateix carrer hi havia la casa modernista de can Menna (actualment desapareguda), on hi havia l'entrada a una important fàbrica surotapera, la Figueras i Dausà.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    8 Cooperativa de consum La Protectora
    1901 i 1929 - Eclèctic

    La creació de les cooperatives de consum anava molt lligada a les societats obreres industrials que aquí a Cassà eren representades bàsicament pels treballadors surers. Aquesta cooperativa, que ja existia el 1884, va tenir ben aviat més de 400 associats i s'hi podien adquirir els productes a preus més baixos. La cooperativa va deixar de funcionar a principis dels anys seixanta del s. XX. Els dos edificis corresponen a dues èpoques diferents l'any: 1901 i l'any 1929. A l'edifici més nou, d'un sol pis, encara s'hi pot llegir a la part superior el nom de la Protectora. A les façanes respectives, hi destaca la decoració de motius florals i geomètrics.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    9 Travessera del passeig de Vilaret

    A la travessera del passeig de Vilaret encara es conserven alguns dels espaiosos patis de les fàbriques de suro on donaven els finestrals que il·luminaven les sales de treball. A la part posterior dels patis s'aixecaven les cases dels propietaris i els obradors que tenien la façana principal al carrer de la Indústria. El passeig de Vilaret es va construir l'any 1894 amb el nom de plaça Nova i era fruit de l'ampliació del poble envers la carretera. Al passeig de Vilaret hi havia l'accés a una altra fàbrica important, l'Oller; a la part posterior de la qual hi havia la casa del propietari, ben conservada avui al número 28 del carrer de Marina. Al costat d'aquesta fàbrica es pot veure, fent cantonada amb el carrer de Marina, una altra construcció espectacular, can Figueres, de l'any 1920, de l'arquitecte Isidre Bosch, que té unes magnífiques reixes de forja realitzades per Antoni Planas (Serreta) a la part del carrer de Marina.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    10 Alzina surera
    Carrer del Castell

    Notable exemple d'alzina surera en el tronc de la qual es pot observar la marca de l'última vegada que es va pelar per aprofitar l'escorça amb destí a la indústria surera. Aquest arbre va ser plantat l'any 1959 o 1960 davant l'entrada del desaparegut magatzem de l'industrial surer Enric Mestres i Roca i al costat de la que havia estat la cooperativa cassanenca Uprodeco (Unión de productores de desperdicio del corcho), fundada el 1952 i impulsada per empresaris surers. Era coneguda popularment com el Trust i en formaven part gairebé totes les empreses sureres de Cassà.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    11 Carrer Martí Dausà i de la Indústria

    Aquest edifici havia estat una important fàbrica de suro, Rich-Xiberta, tot i que abans havia estat seu d'una escola privada laica, Escola Politècnica Cassanenca, coneguda popularment com can Vilaret. Fundada l'any 1887, es va traslladar a aquest edifici l'any 1912 i va tenir un important renom per la pedagogia renovadora que utilitzava. Al fons del carrer s'entreveu una altra casa de propietaris surers can Tou (fàbrica Dausà) ja al carrer Indústria. El carrer Indústria era l'antic camí ral a la Bisbal i es va començar a construir al segle XVIII per la necessitat que tenia el poble de créixer cap a aquella banda. El carrer era conegut com el carrer de la Llet, tot i que l'any 1887 ja va passar a anomenar-se carrer de la Indústria, la qual cosa denota la importància que hi tenia aquesta activitat. Hi havia fàbriques com la de can Tou abans esmentada, can Calau, can Cassà, can Turon, can Barceló, can Xiberta, ... i la segona banca de Cassà, la Banca Bosch i Codolà (1909-1956).

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    12 Can Trinxeria
    1897 - Modernista

    Casal familiar d'una branca de la nissaga dels Trincheria i que l'any 2000 va adquirir l'Ajuntament. Hi vivien grans propietaris rurals amb interessos surers a les Gavarres. Un d'ells va ser Marçal de Trincheria, important defensor de la indústria surera de les comarques de Girona i autor del llibre La Liga aduanera hispano portuguesa a finals del segle XIX. En comparació amb altres edificis modernistes de Cassà, Can Trinxeria és el millor exemple d'estil neomedieval que hi ha. Respon a una solució historicista, d'estil neogòtic, que es trobaria dins la línia de la reinterpretació d'un palau neogòtic civil català, a manera de palauet urbà. Josep Balet, l'arquitecte, va incorporar-hi elements autòctons, com l'esplèndida escena de caça que hi ha a la balconada del primer pis. Altres elements destacables de la façana són l'escultura del Sant Jordi, sota el balcó semicircular, i la decoració amb elements figuratius, vegetals i animals i els pinacles amb figures exemptes d'inspiració medieval. Altres elements d'interès són les pintures murals i la sala coberta amb volta de canó amb petxines a l'interior, i la torre del molí de vent del jardí, de planta octogonal i estil neoàrab.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    13 Centre recreatiu
    1912 - Eclèctic

    Espai d'oci i també lloc de tertúlia i de lectura de la nova societat industrial que constava d'un cafè (construït el 1892), i d'un teatre i saló de ball (1897), que varen ser molt populars. La figura del lector en les fàbriques de suro, un treballador que llegia les notícies del diari a la resta dels treballadors, exemplifica la importància que el moviment obrer donava a la instrucció. Primer va ser seu del Círculo Recreativo i l l'any 1912 va passar a ser la seu del Centro de la Unión Republicana, que va encarregar una gran reforma a Rafael Masó, de la qual dissortament no queda pràcticament cap element. El Centro va ser escenari de nombroses activitats polítiques, però va ser, sobretot, un espai d'esbarjo popular fins a l'esclat de la Guerra Civil. L'any 1942 va donar cabuda al Círculo Recreativo, societat que ha arribat fins als nostres dies, ara com a Centre Recreatiu. La planta baixa ha estat molt modificada mentre que la part superior ha conservat més els seus elements originals. A la zona central, que presenta una cornisa, originalment hi figurava el nom de C. Unión Republicana.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    14 Sala Galà
    1910 - Eclèctic

    ML'arquitecte Isidre Bosch ja va projectar l'edifici com a sala de ball, en una societat industrial que necessitava nous espais de lleure. L'any 1969 es va convertir en discoteca. Així, primer com a Sala Galà, després com a Sir Thomas, aquest lloc va ser el centre de diversió i esbarjo dels joves cassanencs i també dels pobles veïns al llarg de pràcticament tres quarts de segle. Després de romandre molts anys tancada, l'Ajuntament la va adquirir l'any 1998 i la va inaugurar el 2003 amb finalitats culturals. L'edifici és d'estil eclèctic i presenta una nau a tres alçades. Les dues façanes, que han sofert molt poques modificacions al llarg dels anys, destaquen per la utilització d'elements decoratius de diferents estils, per la decoració dels coronaments i per la utilització també del ferro forjat. També és interessant l'edifici de davant, conegut com el Rotllo, edifici construït el 1912 pel mateix arquitecte, amb una façana característica amb elements modernistes.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    15 Can Serra
    1910 - Modernista

    És un notable exemple d'habitatge modernista particular d'empresaris surers. El seu antic propietari, Josep Serra i Carbó (1857-1940), va registrar diferents patents com la d'una fórmula d'aglomerat de suro que va vendre a la Crown Cork & Seal Corp. de Baltimore (EUA), que va servir per fer discos que permetien l'hermetisme dels populars taps corona i amb la venda de la qual va fer fortuna. L'arquitecte Isidre Bosch va projectar aquesta casa mentre els seus propietaris vivien a Baltimore i a la part posterior de la casa, estava ubicada la fàbrica, coneguda per can Serra (avui desapareguda), que era ben visible des del carrer del Molí. En la construcció s'utilitzaren diferents estils medievals. La distribució de la casa respon a un esquema central que es reflecteix en la torre que sobresurt de l'edifici i de la qual cal destacar les arcades d'estil mossàrab i la barana formada per ulls de bou de pedra artificial que segueix esquemes gòtics. Altres elements a destacar són els estucats i esgrafiats, pintures, i el jardí posterior que encara conserva la composició de l'època.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    16 Conjunt de can Frigola i la Torre Salvana
    Segle XVI - Gòtic

    És el complex arquitectònic civil més antic i important de Cassà, format per una casa i la torre adossada. El conjunt el va aixecar al segle XVI la família Salvà, posteriorment va passar a mans municipals i a mitjan segle XIX a la família Frigola, excepte la torre adossada, que va continuar essent de propietat municipal i que va fer la funció de presó. Els usos a què es va destinar la casa Frigola van ser, entre d'altres, d'hostal, de botiga de pa, vi i carn... De la façana de can Frigola cal destacar la gran porta d'entrada adovellada, els arcs conopials, d'estil gòtic, i la torre de planta quadrada coberta a quatre vessants, i amb quatre pisos connectats per una escala de cargol. El segon pis i la garita de planta circular, són elements d'una reforma posterior, possiblement del XVIII.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    17 Voltes de les Mesures
    Segle XVIII - Obra popular

    És l'únic porxo que existeix a Cassà. Els elements originals que es conserven són les bases del porxo de pedra natural i les lloses del paviment. L'any 1725 el terreny va passar a mans municipals i s'hi va aixecar un edifici porxat per ubicar-hi les mesures públiques obtingudes mitjançant concessió reial en època medieval. Les mesures eren de pedra i s'havien d'utilitzar en totes les transaccions de cereals com a guiatge per calcular el pes. El porxo era cobert directament pel teulat, però l'any 1841 l'ajuntament autoritzà a Francesc Oller la construcció d'un edifici a sobre de la teulada.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    18 Plaça Petita

    És un dels racons amb més encant de la població de Cassà i una de les places que resten del petit nucli medieval des del qual Cassà es va anar expandint. Durant segles, doncs, va ser un punt neuràlgic, amb una gran activitat comercial i lúdica. Estava reblert de botigues i en el seu espai central s'hi celebrava el mercat, i en dies assenyalats tot tipus d'activitats festives. En aquest indret també es localitzaven equipaments antics, com l'antic hospital de pobres al segle XVI, i era el lloc on s'escollien els jurats de la Universitat de Cassà (precedent en certa manera del govern local) per mitjà de rodolins, un curiós procés de selecció que es troba perfectament descrit en un privilegi reial del segle XVI i que era llegit abans de començar la cerimònia a viva veu a la plaça pública de la vila.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    19 Església Parroquial
    Segle XVI - Gòtic

    Es va començar a construir al segle XVI sobre les restes d'una església romànica datada a finals del segle XII i no es va acabar fins al segle XVIII. Bàsicament és d'estil gòtic, amb elements renaixentistes a la façana i neoclàssics en les capelles dels creuers. L'altar major barroc construït per l'escultor Pau Costa va ser destruït durant la Guerra Civil. De l'altar original només se'n conserven quatre columnes salomòniques, les portes de Sant Pere i de Sant Pau i l'expositor de la custòdia, mentre que la resta és una reproducció feta per Ramon Pericay en la dècada dels seixanta del segle passat. Durant la Guerra Civil també es va destruir el bell altar barroc de les Sogues, també de Pau Costa, i el més antic del Roser. Altres elements que cal destacar són l'escultura de sant Martí, patró de la parròquia, a l'entrada principal i els capitells romànics que es conserven encastats en alguns paraments interiors. Els finestrals neogòtics de la nau foren construïts a partir del 1926.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    20 Col·legi La Salle i Capella de les Monges
    1881-1906 - Neoclàssic i neogòtic
    Propietat religiosa

    La nova societat industrial va portar una millora en la qualitat de l'ensenyament. Per pal·liar la situació precària de les escoles públiques al segle XIX, es varen fundar escoles laiques, com l'escola Vilaret entre d'altres, i religioses. Aquestes últimes es varen situar en aquest carrer: la de nenes, de les Germanes Filles de l'Immaculat Cor de Maria (que s'havia fundat el 1863) i la de nens, La Salle (que s'havia fundat el 1881), que encara continua la seva activitat pedagògica i a la qual l'any 2005 la Generalitat va guardonar amb la creu de Sant Jordi. Els dos elements més representatius estan situats en els dos extrems del conjunt i estan datats en el mateix any, el 1906, i pel mateix mestre d'obres, Josep Pla. Un és la façana més propera al carrer de l'Estació, que presenta una composició d'arrels neoclàssiques, i a l'altre extrem, la capella de les Monges, d'estil neogòtic, avui convertida en auditori. L'any 1978 les religioses varen cessar la seva activitat pedagògica i el Patronat de les Escoles Cristianes va adquirir per ampliar el col·legi i per continuar-hi la labor educativa.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del corcho

     

     

    1 Estación del Ferrocarril
    1892 - Ecléctico

    El ferrocarril de vía estrecha de Sant Feliu de Guíxols se construyó para favorecer la creciente industria del corcho, que tuvo una incidencia especial en Cassà de la Selva.
    La única instalación que se ha conservado es la estación construida en 1892, aunque han desparecido un pequeño edificio de servicios, la caseta de la brigada de Vía y Obras, un cubierto con un muelle de descarga y las vías. Las estaciones eran los equipamientos más importantes a lo largo de la línea del tren. El interior se dividía en tres espacios con usos distintos: sala de espera, despacho de taquillaje y facturación, y vivienda.
    La línea del ferrocarril se detuvo definitivamente en el año 1969 y, a partir de 1990 el edificio de la antigua estación, una vez se rehabilitó, fue destinado a usos distintos: exposiciones, sala polivalente y oficinas.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del corcho

     

     

    2 Can Nadal
    1906 - Modernista

    Manel Nadal hizo construir esta casa. Después, se rodeó con un frondoso jardín con diversidad de especies. Las relaciones entre los Nadal, fabricantes y comerciantes de tapones, y los Oller, fabricantes de tapones de champán, quedaron selladas con el matrimonio, en 1918, de Joaquim Nadal y Àngela Oller. El matrimonio se trasladó definitivamente a la casa al terminar la Guerra Civil. En el año 1984 la casa pasó a ser propiedad municipal y en el año 1989 empezó a funcionar como ayuntamiento.
    El modernismo coincidió con una de las épocas de crecimiento de la industria del corcho y, por eso, está bien representado en Cassà. En esta casa se usaron esquemas propios del modernismo y se encuentran referencias a Domènech Montaner y, Puig y Cadafalch.
    La fachada exterior no ha experimentado cambios en la decoración original. Destacan los ornamentos, los vitrales y los elementos de forja, con referencias florales y medievales. En cambio, en el interior, los elementos originales que se han conservado, a parte del techo del antiguo comedor, que hoy se usa como sala de plenos, son los pavimentos de mosaico, el arrimadero de la escalera hecho de estuco con elementos florales y algunos de los vitrales.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del corcho

     

     

    3 Máquina de tren y vagones

    Del 1892 al 1969 una línia de ferrocarril de via estreta enllaçava la ciutat de Girona amb el port de Sant Feliu de Guíxols i unia poblacions sureres importants. A banda de de l'impuls que va donar a la indústria surera, la línia també va ser important per a la pagesia, ja que va comptar amb un nou mitjà de transport per portar els productes als mercats, i també per al sector més lúdic, atès que s'organitzaven serveis especials per assistir a les festes dels pobles del voltant. Josep M. Bregante, poc després de la clausura de la línia, va adquirir una locomotora, un cotxe i un furgó que havien estat construïts a Alemanya. La locomotora, que s'havia comprat l'any 1905, la número 6, és una de les que va tancar la línia i comptava amb una caldera que solia gastar entre 8 i 10 kg de carbó per quilòmetre. El cotxe i el furgó són del 1891. El cotxe era de viatgers i és del model A3; era un cotxe de primera classe que posteriorment es va reconvertir en segona, amb la qual cosa va passar de tenir dotze places entapissades de pell a tenir-ne setze en dos bancs de fusta. El furgó tenia la funció de transport d'equipatges.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del corcho

     

     

    4 Fábrica del Gas
    1901 - Modernista

    Notable ejemplo modernista de arquitectura industrial. En 1896 la Sociedad de electricidad de Cassà pidió construir este edificio para destinarlo al alumbrado público y, en el año 1901, se instaló la Compañía General de Alumbrado por Acetileno de Barcelona, que debía de ser la que le dio el aspecto actual. En el exterior destaca el rótulo de la empresa, la cerámica vidriada, los restos de esgrafiado y la reja de entrada para carruajes, de forja con decoración floral, realizada por Antoni Planas (Serreta) de Cassà de la Selva, que tiene otros ejemplos de rejas magníficas en Cassà.
    Esta empresa fabricaba y suministraba gas acetileno para el alumbrado público de Cassà. Este gas sustituía el antiguo suministro de petróleo, aunque pronto fue sustituido por la electricidad. Para producir gas acetileno se sumergían piedras de carburo en agua; por eso el edificio dispone de grandes subterráneos que se usaban de almacén de agua.
    Esta edificación tenía una chimenea de 25 metros que daba un marcado carácter industrial al edificio. Lamentablemente este elemento fue derribado en 1937 para evitar los efectos de un bombardeo.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del corcho

     

     

    5 Calle Ample

    A finales del siglo XIX se empezó a construir la calle Ampleancha–, dentro del proyecto de urbanización de Baudili Duran, que enlazaba el núcleo antiguo del pueblo con el ferrocarril. Uno de los primeros edificios que se construyó en esta calle data de 1893 y es el antiguo almacén Can Duran (que posteriormente se usó como cinema) en el cruce con la calle Reverend J. Bosch. A partir de este año se construyeron edificios con casas modestas de planta piso con pequeños talleres de tapones de corcho que se fueron convirtiendo en viviendas. En esta calle quedan ejemplos interesantes de la arquitectura de finales del siglo XIX y hasta los años veinte del siglo XX: can Cubó, can Vilahur, Can Duran-Olivé, can Garoina (familia Esteba), a la izquierda; y can Ruscalleda, a la derecha, en el cruce con la calle del Raval.
    Donde nos encontramos ahora es Can Cubó, de estilo novecentista. Era la casa de Josep Pla, maestro de obras a quien se debe una gran parte de las construcciones de Cassà des de finales del siglo XIX hasta las primeras décadas del siglo XX.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del corcho

     

     

    6 Casa de los canónigos
    Gótico

    Casa medieval de dos plantas. Presenta algunas reminiscencias góticas. En 1900 fue profundamente reformada; por lo que se conserva poca cosa de la fachada original. Sin embargo, se conservan algunos elementos de la antigua casa medieval: un arco de sillar, que correspondería a un antiguo pórtico y una ventana gótica, actualmente ciega. Se deben destacar las aperturas góticas de la planta piso, bíforas, con arcos trilobulados y pilar central; la cornisa y la acrotera de obra. Debía de haber sido la casa del sacristán, quien tenía tanto o más prestigio que el hebdomadario. Más tarde, se conocía como la casa de los canónigos ya que era donde se recogían los diezmos correspondientes a la sede de Girona.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del corcho

     

     

    7 Calle Major

    El núcleo antiguo de Cassà sufrió una importante transformación a causa de la industria del corcho; en la calle Major –Mayor– se reedificaron algunas casas ligadas al mundo industrial con elementos modernistas y eclécticos. Una de estas es Can Jubert, cuyos propietarios también lo eran de la fábrica Reliable (1926-1996) y de la banca Jubert Presas (1902-1957), cuya oficina se encontraba en la planta baja del edificio. En Cassà, excepcionalmente, en la primera mitad del siglo XX había dos bancos, que nacieron para cubrir las necesidades financieras de los empresarios del corcho. Esta casa fue reformada en 1928 por el maestro de obras Josep Pla y posee una espectacular fachada. En esta misma calle había la casa modernista de Can Mena (actualmente desaparecida), donde había la entrada a una importante fábrica de tapones de corcho, la Figueras Dausà.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del corcho

     

     

    8 Cooperativa de consumo La Protectora
    1901 i 1929 - Ecléctico

    La creación de las cooperativas de consumo estaba muy relacionada con las sociedades obreras industriales que en Cassà estaban representadas básicamente por los trabajadores del corcho. Esta cooperativa, que ya existía en 1884, pronto tuvo más de 400 asociados y se podían adquirir los productos a precios más bajos. La cooperativa dejó de funcionar a principios de los años sesenta del siglo XX. Los dos edificios corresponden a dos épocas distintas: 1901 y 1929. En el edificio más nuevo, de una sola planta, aún puede leerse, en la parte superior, el nombre de La Protectora. En las respectivas fachadas destaca la decoración de motivos florales y geométricos.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del corcho

     

     

    9 Travesía del paseo de Vilaret y paseo de Vilaret

    En la travesía del paseo de Vilaret aún se conservan algunos de los espaciosos patios de las fábricas de corcho donde daban los ventanales que iluminaban las salas de trabajo. En la parte posterior de los patios se alzaban las casas de los propietarios y los obradores que tenían la fachada principal en la calle de la Industria.
    El paseo de Vilaret se construyó en el 1894. Recibió el nombre de plaza Nova  Nueva– y era fruto de la ampliación del pueblo hacia la carretera. En el paseo de Vilaret había acceso a otra fábrica importante: Oller. En la parte posterior de la fábrica se ubicaba la casa del propietario, que hoy en día está bien conservada y se encuentra en el número 28 de la calle de Marina. Al lado, se puede ver, en el cruce con la calle de Marina, otra construcción espectacular, Can Figueres, del año 1920, diseñada por el arquitecto Isidre Bosch. Tiene unas magníficas rejas de forja realizadas por Antoni Planas (Serreta) en la parte de la calle de Marina.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del corcho

     

     

    10 Alcornoque
    Carrer del Castell

    Notable ejemplo de alcornoque en cuyo tronco se puede observar la marca de la última vez que se peló para aprovechar la corteza y destinarla al corcho. Este árbol se plantó en 1959 o 1960 frente a la entrada del desparecido almacén del industrial del corcho Enric Mestres Roca y al lado de la que había sido la cooperativa de Cassà Uprodeco (Unión de productores de desperdicio del corcho), fundada en 1952 e impulsada por empresarios del corcho. Popularmente se conocía como Trust y casi todas las empresas del corcho de Cassà formaban parte de ella.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del corcho

     

     

    11 Calle Martí Dausà y de la Industria

    Este edificio había sido una importante fábrica de corcho, Rich-Xiberta. No obstante, antes había acogido una escuela privada laica, Escola Politècnica Cassanenca, conocida popularmente como Can Vilaret. Se fundó en 1887 y se trasladó a este edificio en el año 1912. Era conocida por la pedagogía renovadora que usaba. En el fondo de la calle, se entrevé otra casa de propietarios del corcho, Can Tou (fábrica Dausà), ya en la calle Industria.
    La calle Industria era el antiguo camino real a La Bisbal; empezó a construirse en el siglo XVIII porque el pueblo necesitaba crecer hacia ese lado. La calle se conocía como calle de la lletleche–, aunque en el año 1887 ya se llamaba calle de la Industria, nombre que denota la importancia de esta actividad. Había fábricas como Can Tou (antes citada), Can Calau, Can Cassà, Can Turon, Can Barceló, Can Xiberta… y el segundo banco de Cassà, la Banca Bosch Codolà (1909-1956).

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del corcho

     

     

    12 Can Trinxeria
    1897 - Modernista

    Casal familiar de una rama de la estirpe de los Trincheria. El ayuntamiento lo adquirió en el año 2000. Vivían grandes propietarios rurales con intereses en el mundo del corcho de las Gavarres. Uno de ellos fue Marçal de Trincheria, importante defensor de la industria del corcho de las comarcas de Girona y autor del libro La Liga aduanera hispano portuguesa, de finales del siglo XIX.
    En comparación con otros edificios modernistas de Cassà, Can Trinxeria es el mejor ejemplo de estilo neomedieval. Responde a una solución historicista, de estilo neogótico, que se encontraría dentro de la línea de la reinterpretación de un palacio neogótico civil catalán, como un palacete urbano. Josep Balet, arquitecto, incorporó elementos autóctonos, como la espléndida escena de caza en la balconada del primer piso. Otros elementos que cabe destacar son la escultura de San Jorge, debajo del balcón semicircular, y la decoración con elementos figurativos, vegetales y animales, y los pináculos con figuras exentas de inspiración medieval. Otros elementos de interés son las pinturas murales; la sala cubierta con bóveda de cañón con pechinas en el interior; y la torre del molino de viento en el jardín, de planta octogonal y estilo neoárabe.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del corcho

     

     

    13 Centre recreatiu
    1912 - Ecléctico

    Espacio de ocio, de tertulia y de lectura de la nueva sociedad industrial. Estaba formado por un café (construido en 1892) y un teatro y salon de baile (1897), que fueron muy populares. La figura del lector en las fábricas de corcho, un trabajador que leía las noticias del periódico al resto de trabajadores, ejemplifica la importancia que el movimiento obrero daba a la instrucción.
    Primero fue sede del Círculo Recreativo y, en 1912, se convirtió en la sede del Centro de la Unión Republicana, que encargó una gran reforma a Rafael Masó, de la que desafortunadamente no queda ningún elemento. El Centro fue escenario de numerosas actividades políticas, aunque fue, un espacio de ocio popular hasta el estallido de la Guerra Civil. En el año 1942 acogió al Círculo Recreativo, sociedad que ha llegado hasta nuestros días y que hoy se conoce como Centre Recreatiu.
    La planta baja ha sido muy modificada mientras que la parte superior ha conservado mejor los elementos originales. En la zona central, que presenta una cornisa, figuraba el nombre de C. Unión Republicana.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del corcho

     

     

    14 Sala Galà
    1910 - Ecléctico

    El arquitecto Isidre Bosch ya proyectó el edificio como sala de baile, en una sociedad industrial que necesitaba nuevos espacios de ocio. En el año 1969 se convirtió en discoteca. De este modo, primero como Sala Galà, después como Sir Thomas, este sitio fue el centro de diversión de los jóvenes de la población y de los pueblos vecinos a lo largo de, prácticamente, tres cuartos de siglo. Permaneció cerrada durante muchos años, hasta que el Ayuntamiento la adquirió en 1998 y la inauguró en 2003 con finalidades culturales.
    El edificio es de estilo ecléctico y presenta una nave a tres alturas. Las dos fachadas, que han sufrido muy pocas modificaciones a lo largo de los años, destacan por el uso de elementos decorativos de diferentes estilos, por la decoración de los coronamientos y por el uso de hierro forjado.

    También es interesante el edificio de enfrente, conocido como el Rotllo. Fue construido en 1912 por el mismo arquitecto y tiene una fachada característica con elementos modernistas.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del corcho

     

     

    15 Can Serra
    1910 - Modernista

    Es un notable ejemplo de vivienda modernista de empresarios del corcho. Su antiguo propietario, Josep Serra Carbó (1857-1940), registro diversas patentes, como la fórmula de aglomerado del corcho, que vendió a Crown Cork & Seal Corp. de Baltimore (EUA) y sirvió para hacer discos que permitían el hermetismo de los populares tapones corona. Con esta venta hizo fortuna.
    El arquitecto Isidre Bosch proyectó esta casa mientras los propietarios vivían en Baltimore. En la parte posterior de la casa se encontraba la fábrica, conocida como Can Serra (hoy desaparecida), y que era visible des de la calle del Molí.
    En la construcción se usaron distintos estilos medievales. La distribución de la casa responde a un esquema central que se refleja en la torre que sobresale del edificio y donde destacan los arcos de estilo mozárabe y la barandilla formada por ojos de buey de piedra artificial que siguen esquemas góticos. Otros elementos a destacar son los estucados y esgrafiados, pinturas, y en el jardín posterior aún conserva la composición de la época.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del corcho

     

     

    16 Conjunto de Can Frigola y la Torre Salvana
    Siglo XVI - Gótico

    Es el complejo arquitectónico civil más antiguo e importante de Cassà. Está formado por una casa y una torre adosada. Este conjunto fue construido en el siglo XVI por la familia Salvà; posteriormente pasó a manos municipales y, a mediados del siglo XIX, a la familia Frigola, exceptuando la torre adosada, que continuó siendo propiedad municipal y se usó como prisión. La casa Frigola se destinó a varios usos: hostal, tienda de pan, vino y carne…
    En la fachada de Can Frigola cabe destacar la gran puerta de entrada adintelada; los arcos conopiales, de estilo gótico; y la torre de planta cuadrada cubierta a cuatro vertientes y con cuatro pisos conectados por una escalera de caracol. El segundo piso y la garita, de planta circular, son elementos de una reforma posterior, posiblemente del siglo XVIII.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del corcho

     

     

    17 Bóveda de las Mesures
    Siglo XVIII - Obra popular

    Es el único porche que existe en Cassà. Los elementos originales que se conservan son las bases del porche de piedra natural y las losas del pavimento.
    En el año 1725 el terreno pasó a manos municipales y se erigió un edificio porticado para las medidas públicas que se obtenían mediante concesión real en época medieval. Las medidas eran de piedra y tenían que usarse en todas las transacciones de cereales como guía para calcular el peso. El porche estaba cubierto directamente por el techo, aunque en el año 1841 el ayuntamiento autorizó a Francesc Oller la construcción de un edificio sobre el techo.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del corcho

     

     

    18 Plaza Petita

    Es uno de los rincones con más encanto de la población de Cassà y una de las plazas que aún quedan en el pequeño núcleo medieval des del que Cassà se expandió. Durante siglos, pues, fue un punto neurálgico con mucha actividad comercial y lúdica. Estaba lleno de tiendas y, en el centro, se celebraba el mercado y, en días especiales, cualquier tipo de actividades festivas. En este espacio también se localizaban equipamientos antiguos, como el antiguo hospital de pobres en el siglo XVI. Era donde se escogían los jurados de la Universidad de Cassà (precedente en cierto modo del gobierno local) mediantes rimas, un proceso curioso de selección que se describe en un privilegio real del siglo XVI y que se leía en voz alta antes de la ceremonia en la plaza pública de la población.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del corcho

     

     

    19 Iglesia Parroquial
    Siglo XVI - Gótico

    Empezó a construirse en el siglo XVI sobre los restos de una iglesia románica datada a finales del siglo XII y no se terminó hasta el siglo XVIII. Es básicamente de estilo gótico, con elementos renacentistas en la fachada y neoclásicos en las capillas de los cruceros. El altar mayor barroco, construido por el escultor Pau Costa, fue destruido durante la Guerra Civil. Del altar original, solo se conservan cuatro columnas salomónicas; las puertas de san Pedro y san Pablo; y el expositor de la custodia. El resto es una reproducción hecha por Ramon Pericay en la década de los sesenta del siglo pasado. Durante la Guerra Civil también se destruyó el bonito altar mayor de las Sogues, también de Pau Costa, y el más antiguo del Roser.
    Cabe destacar otros elementos: la escultura de san Martín, patrón de la parroquia, en la entrada principal y los capiteles románicos que se conservan empotrados en algunos paramentos interiores. Los ventanales neogóticos de la nave fueron construidos a partir de 1926.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del corcho

     

     

    20 Colegio La Salle y Capilla de las Monjas
    1881-1906 - Neoclásico y neogótico
    Propiedad religiosa

    La nueva sociedad industrial generó una mejora en la calidad de la enseñanza. Para paliar la situación precaria de las escuelas públicas, en el siglo XIX se fundaron escuelas laicas, como la escuela Vilaret, y religiosas. Estas últimas se situaron  en esta calle: la de niñas, de las Germanes Filles de l’Immaculat Cor de Maria (que se había fundado en 1863) y la de niños, La Salle (que se había fundado en 1881) y que aún continúa su actividad pedagógica y fue galardonada en 2005 por la Generalitat con la cruz de Sant Jordi.  Los dos elementos más representativos están situados en los dos extremos del conjunto; datan del mismo año, 1906, y pertenecen al mismo maestro de obras, Josep Pla. Uno de estos elementos es la fachada más cercana a la calle de la Estació, que presenta una composición de raíces neoclásicas; y, en el otro extremo, la capilla de las Monjas, de estilo neogótico, hoy convertido en auditorio. En el año 1978 las religiosas cesaron su actividad pedagógica y la escuela fue adquirida por el “Patronat de les Escoles Cristianes” para continuar desarrollando la labor educativa.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    1 Railway Station
    1892 - Eclectic

    The Sant Feliu de Guíxols narrow railway line was constructed in order to support the booming cork industry, which held special importance in Cassà de la Selva. The only part that has been preserved is the station, built in 1892; the elements that have disappeared are the small service building, the foreman’s house, an indoor unloading area, and the lines themselves. The stations were the most important features to be found along the length of the railway. The inside was divided into three parts, each with different functions: the waiting room, the ticket office, and the living space.
    The railway line was officially closed in 1969, and since 1990 the old station building (after its renovation) has had various uses: exhibitions, a multi-use room, and offices.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    2 Can Nadal
    1906 - Modern

    Manel Nadal built this house which would be later surrounded by a lush garden with diverse species. The relationship between the Nadal family (cork makers and sellers) and the Oller family (selling champagne corks) was sealed with the wedding of Joaquim Nadal and Àngela Oller in 1918. They moved into this house for good, once the Civil War was over. In 1984, the house became the property of the local government and in 1989 it became used as the Town Hall.
    The modernist movement coincided with one of the eras of growth in the cork industry, and Cassa is well represented. In this house, blueprints of a modernist approach were used, and there are hints of Domènech i Montaner and Puig i Cadafalch.

    The exterior facade has not been changed and it retains the original decoration, which boasts ornamentation, stained glass windows, and wrought elements, with floral and medieval models.  Apart from the roof of the old dining-room (now the plenary hall), the original elements of the interior have been conserved: mosaic squares, some of the stained glass windows, and the banister made of plaster with floral motifs.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    3 Engine and wagons

    From 1892 to 1969 the narrow railway line linked the city of Girona to the port of Sant Feliu de Guíxols and towns connected with the cork industry. Due to the boost that it gave the cork industry, the railway was also important for the farming community, as it offered a new means of transport to take products to the markets. It was also important for the social sector, given that special services were organised in order to attend festivals in neighbouring towns.

    A little after the closure of the railway line, Josep M. Bregante acquired an engine, a car, and a van which had been constructed in Germany. The engine, bought in 1905 (number 6), is one of the engines that closed the track and it ran on a boiler that would use between 8 and 10 kg of coal per kilometre. Both the car and the van are from the year 1891. The car was a passenger car and is the model A3; it was a First Class car that was later converted into Second Class, which meant transforming 12 leather-covered seats into two wooden benches for 16 people. The van was used for carrying luggage.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    4 Gas Factory
    1901 - Modern

    This is a notable example of industrial modern architecture. In 1896 the Electrical Society of Cassa requested the construction of this building for public streetlights, and in the year 1901 the General Acetylene Streetlight Company from Barcelona moved in. The current aspect owes a lot to this fact. On the outside, there is the company sign, glazed earthenware, traces of some stylized designs, and the entrance gate for carriages (wrought iron with floral decoration) made by Antoni Planas Serreta, who was from Cassà de la Selva and by whom there are other magnificent examples of gates in Cassà.
    This company produced and provided acetylene gas for public streetlights in Cassà, replacing the old oil supply, even though eventually acetylene gas was itself replaced by electricity. To produce acetylene gas, carbide stone were submerged in water, which is why the building has huge basements that were used for water storage.

    This building had a 25-metre high chimney, giving the edifice a distinct industrial character. Unfortunately, it was demolished in 1937 to prevent it being a target for bombardments.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    5 Carrer Ample

    Towards the end of the 19th century, the construction of carrer Ample was begun. It was the housing estate project of Baudili Duran, who linked the heart of the old town with railway. One of the first buildings that was constructed in this street dates from 1893, and it is the old warehouse can Duran (later used as a cinema) on the corner of carrer del Reverand J. Bosch. From that year on, they constructed modest houses with ground and first floors, which had little workshops for corks (in the end converted to living spaces). On this street there are interesting examples of architecture from the latter end of the 19th century up until the end of the 1920s: can Cubó, can Vilahur,  can Duran-Olivé, can Garaoina (the Esteba family) on the left, and can Ruscalleda on the right, on the corner of carrer del Raval. Here is can Cubó, in nineteenth-century style, and the house belonged to Josep Pla, master builder to whom we owe a large part of the buildings in Cassa from the end of the 19th century to the first decades of the 20th century.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    6 Canon House
    Gothic

    A medieval house of 2 floors with Gothic traces. In 1900 it was fully renovated and so there is very little left of the original facade. Even so, there does remain a stone ashlar arch, corresponding to an old door and gothic window, now blocked up. Other points of note are the biforate gothic openings, with trilobular arches and central pillar; the cornice; and the acroterio work. It may have been the sexton’s house, a person who was just as (or more) important than the priest. Later, it was known as the house of the canons since it was there that they collected the tithes for the seat in Girona.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    7 carrer Major

    The old centre of Cassà underwent a great transformation due to the cork industry. Carrer Major rebuilt some houses linked to the industrial world with modern and eclectic elements. One of those is this house, can Jubert, whose owners were also owners of the Reliable factory (1926-1996) and the bank Jubert i Presas (1902-1957), whose office was on the ground floor of the building. In the first half of the 20th century in Cassà, unusually, there were two banks, which were set up to cope with the financial necessities of the cork businesses. This house, renovated in 1928 by construction manager Josep Pla, boasts a spectacular facade. In the same street was the modernist house of can Menna (now disappeared), where there was an entrance to an important cork factory, la Figueras i Dausà.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    8 Cooperativa de consum La Protectora
    1901 and 1929 - Eclectic

    The creation of business cooperatives was closely linked to industrial workers societies that, here in Cassà, were represented mostly by cork workers. This cooperative, which already existed in 1884, had more than 400 members and there they could obtain products for lower prices. The cooperative ended at the beginning of the 1960s. The two buildings belong to two different eras: the year 1901 and the year 1929. On the newest building, of only one floor, you can still read the upper part of the name La Protectora. On the respective facades is decoration of floral and geometric motifs.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    9 Travessera del passeig de Vilaret

    In the travessera del passeig de Vilaret remain some of the spacious grounds of the cork factories which led on to the large windows which lit the workrooms. At the back of the grounds were the house of the owners and the workers that had the main facade on carrer de la Indústria.
    The passeig de Vilaret was built in 1894 with the name of Placa Nova and it was the result of the widening of the town towards the road. Through passeig de Vilaret was access to another important factory, the Oller factory, behind which was the owner’s house. Today it is well-preserved (number 28 on carrer de Marina). Next to this factory, on the corner of carrer de Marina, can be seen another spectacular building, can Figueres. It is from the year 1920 and designed by the architect Isidre Bosch; it has one of the most magnificent wrought iron gates made by Antoni Planas Serreta on the side of carrer de  Marina.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    10 Holm oak cork
    Carrer del Castell

    A notable example of oak cork in the trunk of which one can observe the mark of the last time its bark was peeled for the cork industry. This tree was planted in 1959 or 1960 in front of the entrance of the now disappeared warehouse of the cork magnate Enric Mestres i Roca, and is next to what was the cooperative of Cassà Uprodeco (Union of producers of waste cork), founded in 1952 and launched by cork businessmen. It was popularly known as the Trust and almost all of the cork companies formed a part of it.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    11 Carrer Martí Dausà and Carrer de la Indústria

    This building used to be an important cork factory, Rich-Xiberta, even though before it had been a private secular school, the Polytechnic School of Cassa, popularly known as can Vilaret. Founded in the year 1887, it was moved to this building in 1912 and it was renowned for its innovative teaching. At the end of the street, one can glimpse another house belonging to the cork magnates, can Tou (Dausà factory), now on carrer Indústria. Carrer Indústria was the old way to la Bisbal and they started building it in the 18th century due to the necessity for the town to grow that way. The street used to be called carrer de la Llet, even though in 1887 its name was changed to carrer de la Indústria, which indicates the importance this activity had. There were factories like that of the previously mentioned can Tou, can Calau, can Cassà, can Turon, can Barceló, can Xiberta.... and the second bank of Cassà, the Bank of Bosch i Codolà (1909-1956).

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    12 Can Trinxeria
    1897 - Modern

    Family house from the line of Trincheria and which the Town Hall purchased in the year 2000. There, great rural landowners lived and they had interests in the cork industry in the Gavarres. One of them was Marçal de Trincheria, a great advocate of the cork industry in the Girona provinces and author of the book The League of Hispanic-Portuguese Customs at the end of the 19th century. Compared to other modern buildings in Cassà, Can Trinxeria is the best example of the neo-medieval style. It looks at a historical interruption, neo-Gothic in style, which would place it in the line of reinterpretation of a local Catalan neo-Gothic palace, a sort of urban mansion. Josep Balet, the architect, incorporated native elements, such as the splendid hunting scene on the balcony of the first floor. Other distinguishing features on the facade are the sculpture of Saint George, under the semicircular balcony; the decoration of figures, plants, and animals; and the pinnacles with free-standing medieval-inspired figures. Further features of interest are the murals and the inside room with a barrel vault (shells on the interior) and the neo-Arab windmill of octagonal shape in the garden.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    13 Recreational Centre
    1912 - Eclectic

    Leisure, social, and reading space of the new industrial society that was made up of a cafe (built in 1892) and a theatre and ballroom (1897), which were very popular. The role of the reader in cork factories, a worker who read the daily news to the rest of the workers, illustrates the importance that the working movement gave to education.
    At first it was the headquarters of the Recreational Circle, and in 1912 it became the headquarters of the Centre of the Republican Union. Rafael Masó was put in charge an extensive renovation, though, unfortunately, practically nothing of this remains. The Centre was the setting for numerous political activities, but it was above all a popular social meeting point until the outbreak of the Civil War. In 1942, it gave way to the Recreational Circle, an organisation that still remains, now known as the Recreational Centre.
    The ground floor has been modified while the upper part has kept most of its original features. In the central area, where there is a cornice, was the name of Centre of the Republican Union.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    14 Sala Galà
    1910 - Eclectic

    The architect Isidre Bosch designed the building as a ballroom for an industrial society that needed new leisure spaces. In 1969 it was converted into a disco. Hence, first as the Salà Gala and later Sir Thomas, this place was the centre of fun and games for young people in Cassà and the surrounding towns for almost three quarters of the century. After remaining shut for many years, the Town Hall purchased it in 1998 and then in 2003 they reopened it for cultural activities.
    The building displays an eclectic style and it has a nave with three levels. The two facades, which have barely been touched over the years, stand out for its stylistically different decorative elements, for its decorative crowns, and for its use of wrought iron.
    The building opposite is also interesting: it is known as el Rotllo and is a building constructed in 1912 by the same architect. Its facade is characteristic due to its modern elements.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    15 Can Serra
    1910 - Modern

    It is a remarkable example of modernist housing particular to cork businessmen. Its old owner, Josep Serra i Carbó (1857 - 1940) registered different patents such as a formula for agglomerated cork which he sold to the Crown Cork and seal Corp. of Baltimore (USA), which was used to make discs that made common corks become impenetrable. He sold the patent and made a fortune.
    The architect Isidre Bosch designed this house while its owners were living in Baltimore. At the back of the house was the factory, known as can Serra (now disappeared), which was visible from carrer del Molí.
    In its construction are different medieval styles. The layout of the house reflects a central diagram which we see in the tower projecting from the building. This tower displays arches in a Mozarabic style and the railing is formed by artificial stone ox-eyes, which follows the gothic design. Other distinguishing features are the stuccoes and stylized designs, the paintings, and later the garden which still retains the composition of the era.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    16 Can Frigola and Salvana Tower Ensemble
    16th century - Gothic

    This is the oldest and most important local architectural complex in Cassà, made up of a house and connected tower. The ensemble was constructed by the Salvà family in the 16th century; it then went over to local authorities and by the mid-19th century it went to the Frigola family, except the tower, which remained the property of the local government and was used as a prison.
    Other uses of can Frigola have been – to name only some examples – a hostel and a shop selling bread, wine, and meat.
    Notable features of the facade of can Frigola are the great vaulted entrance gate; the gothic-style conic arches; and the square tower covered by four slopes, which has four floors connected by a helical staircase. The second floor and the circular watchtower are features of a later renovation, possibly in the 18th century.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    17 Voltes de les Mesures
    18th century - Public

    This is the only porch in Cassà. The original features that have been conserved are the bases of the natural stone porch and the flagstones.
    In the year 1725, the land went to local authorities and there they built a building with a porch for a place to put public scales obtained by royal license in medieval times. The scales were stone and had to be used in all transactions of grain as a guide for calculating weight. The porch was sheltered by a roof but in 1841 the Town Hall authorised Francesc Oller to construct a building on top of the roof.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    18 Plaça Petita

    It is one of the most enchanting parts of Cassà and one of the squares that remain from the small medieval centre from which Cassà expanded. So, for centuries, it was a crucial place for both commercial and social activity. It was full of shops, and in the central space was the market; on certain days, there were all sorts of festivities. Here, there were also old facilities, such as the hospital for the poor in the 16th century. It was also the place where the jury members of the University of Cassà were chosen (standard in local government) by way of rhyming couplets. It was an odd method of selection which is described perfectly in a royal decree from the 16th century, and which was read out loud before starting the ceremony in the town square.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    19 Parish church
    16th century - Gothic

    Construction started in the 16th century on the remains of a Romanic church dating from the 12th century. The style is mostly gothic with Renaissance elements on the facade and neoclassical features in the sanctuaries of the transepts. The great baroque altar built by sculptor Pau Costa was destroyed in the Civil War. From the original altar there only remain four Solomonic columns, the doors of Saint Peter and Paul, and the display case of the pyx. The rest is a reproduction by Ramon Pericay in the Sixties of the last century. Also destroyed during the Civil War were the beautiful baroque altar de les Sogues, that of Pau Costa, and the oldest of Roser. Other notable features are the sculpture of Saint Martin, parish patron, at the main entrance, and the Romanic capitals which are embedded in some interior surfaces. The large neo-gothic windows in the nave were built from the year 1926.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    20 La Salle School and Chapel of the Nuns
    1881-1906 - Neo-classical and neo-gothic
    Religious property

    The new industrial society brought an improvement to the quality of teaching. In order to alleviate the precarious situation in state schools in the 19th century, secular schools (such as the school Vilaret) were founded and religious ones. The latter were situated in this street: one for girls, called the Sisters of the Immaculate Heart of Maria (founded in 1863), and one for boys, called La Salle (founded in 1881), which still continues its education today. In 2005 the Catalan Government awarded it the Saint George cross. There are two key features; they are situated on opposite sides of the school, and they are both dated from the year 1906 by the master builder, Josep Pla. One is the facade looking onto the carrer de l’Estació, composed of neoclassical features, and on the other side is the chapel of the Nuns, which is neo-gothic in style and is now used as an auditorium. In 1978, the nuns stopped teaching and the Patron of Christian Schools took the chapel over to expand the school and to ensure the continuation of its educational role.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    1 Gare ferroviaire
    1892 - Éclectique

    Le chemin de fer à voie étroite de Sant Feliu de Guíxols fut construit pour favoriser la vigoureuse industrie du liège, qui eut des répercussions importantes à Cassà de la Selva.
    Le seul édifice qui reste aujourd'hui est la gare, construite en 1892 ; par contre un petit bâtiment de services, la maisonnette des services de nettoyage de voie et travaux, un quai de déchargement couvert avec un toit et les voies ont disparu. Les gares étaient les équipements les plus importants que l'on pouvait trouver tout au long de la voie ferrée. L'intérieur était divisé en trois espaces, auxquels étaient assignés des usages bien différents : salle d'attente, bureau de billets et facturation et logement. Cette ligne s'est arrêtée définitivement en 1969 et c'est à partir de 1990, après sa restauration, que le bâtiment de l'ancienne gare a été destiné à plusieurs emplois : expositions, salle polyvalente et bureaux

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    2 Can Nadal
    1906 - Moderniste

    Manel Nadal fit construire cette maison qui s'entourerait plus tard d'un jardin touffu avec grande diversité d'espèces. Les rapports entre les Nadal, fabricants et commerçants de bouchons et les Oller, fabricants de bouchons de champagne, se sont renforcés avec le mariage, en 1918, de Joaquim Nadal et Àngela Oller, couple qui déménagea définitivement dans cette maison, une fois la Guerre civile espagnole arriva à son terme. En 1984 la maison est devenue patrimoine de la ville et en 1989 la Mairie s'y est installée.
    Le modernisme tomba en même temps que l'une des périodes de croissance de l'industrie du liège, c'est pourquoi à Cassà on retrouve des belles manifestations de ce mouvement artistique. Dans la structure de cette maison les traits propres du modernisme y sont représentés, il y a de références à des architectes comme Domènech i Montaner et Puig i Cadafalch.
    La façade extérieure n'a pas subit des changements concernant la décoration originale, dans laquelle on remarque les ornementations, les vitraux et les éléments en fer forgé composés de références florales et médiévales. En revanche, a l'intérieur, les éléments originaux qui ont été préservés, mis à part du plafond de l'ancienne salle à manger, devenue aujourd'hui salle des réunions municipales, sont les revêtements de mosaïque, la rampe de l'escalier en stuc avec des éléments floraux et quelques vitraux.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    3 Locomotive et wagons

    Du 1892 au 1969 une ligne de chemin de fer à voie étroite reliait la ville de Gérone avec le port de Sant Feliu de Guíxols et desservait des importantes villes du liège. Outre l’élan que cette ligne donna à l’industrie du liège, l’agriculture en tira aussi profit puisque elle compta sur un nouveau moyen de transport pour vendre ses produits sur les marchés, et même dans le secteur des loisirs, on organisa des services spéciaux pour assister aux fêtes patronales des alentours.
    Peu après la fermeture de la ligne, Josep M. Bregante acquit une locomotive, une voiture et un fourgon qui avaient été construits en Allemagne. La locomotive, achetée en 1905, la numéro 6, était l’une des dernières utilisées dans la ligne et disposait d’une chaudière qui consumait d’habitude environ 8 ou 10 kg de charbon par kilomètre. La voiture et le fourgon datent de 1891. La voiture était du modèle A3 et destinée aux voyageurs : elle était tout d’abord une voiture de première classe qui ultérieurement est devenue de seconde classe, ce qui la fit passer de douze places tapissées de peau à seize places en deux bancs en bois. Le fourgon servait à transporter les bagages.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    4 Usine à gaz
    1901 - Moderniste

    Remarquable exemple moderniste d’architecture industrielle. En 1896, la Société d’Électricité de Cassà demanda de construire ce bâtiment visant à la mise en œuvre de l’éclairage public et en 1901 la Compañía General de Alumbrado por Acetileno (Compagnie générale d’éclairage à acétylène) de Barcelone s’y installa, compagnie à laquelle il doit probablement son aspect actuel. À l’extérieur, il faut souligner le panneau de l’entreprise, la poterie vernissée, les restes du sgraffite et la grille d’entrée pour les calèches en fer forgé avec des motifs de fleurs, réalisée par Antoni Planas (Serreta), de Cassà de la Selva, qui compte parmi ses œuvres des autres grilles magnifiques à Cassà.
    Cette compagnie fabriquait et fournissait le gaz acétylène pour l’éclairage public de Cassà, qui remplaçait l’ancien éclairage à pétrole, même si cette technique fut remplacée bientôt par l’électricité. Pour produire du gaz acétylène on plongeait du carbure de calcium sous l’eau et pour ce faire le bâtiment disposait des grandes caves qui firent office d’entrepôt d’eau.
    Cette édification avait une cheminée de 25 mètres qui conférait à l’ensemble un caractère industriel très fort. Malheureusement cet élément fut démoli en 1937 afin d’éviter des bombardements.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    5 Carrer Ample

    La construction du Carrer Ample (Rue Large) a commencé vers la fin du XIXème siècle, dans le cadre du projet d’urbanisation de Baudili Duran, qui reliait le centre historique de la ville avec le chemin de fer. L’un des premiers bâtiments édifié dans cette rue remonte à 1893 : il s’agit de l’ancien entrepôt de chez Duran (utilisé plus tard comme cinéma) au carrefour avec la rue Reverend J. Bosch. À partir de cette année des modestes maisons à étage sont bâties, lesquelles disposaient des petits ateliers de bouchons de liège, qui peu à peu sont devenus des logements. Dans cette rue on observe des exemples intéressants de l’architecture de la fin du XIXème siècle et jusqu’aux années 20 du XXème siècle : à gauche on trouve can Cubó, can Vilahur, can Duran-Olivé, can Garoina (famille Esteba) ; à droite, can Ruscalleda, au carrefour avec la rue Raval. L’endroit où vous vous situez, can Cubó, de style noucentiste, était la maison de Josep Pla, maître des travaux grâce auquel beaucoup d’immeubles de la ville ont été construits entre la fin du XIXème siècle et les premières décennies du XXème siècle.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    6 Casa dels canonges
    Gothique

    Maison médiévale distribuée en deux étages. Elle présente des réminiscences gothiques. En 1900 fut profondément réaménagée et par conséquent il ne reste pas grand-chose de la façade originale. Un arc de pierres de taille de l’ancienne maison médiévale qui correspondrait à un ancien portique et une fenêtre gothique, actuellement condamnée, est cependant conservé. Il faut remarquer encore les ouvertures gothiques jumelées du premier étage, avec des petits arcs trilobées et pilier central ; la corniche et l’acrotère. Le bâtiment avait possiblement été la maison du sacristain, qui était même plus prestigieux que le curé, et plus tard fut connue comme la Casa dels Canonges (la maison des chanoines) à cause du recouvrement des dîmes attribuées au diocèse de Gérone.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    7 carrer Major

    Le centre historique de Cassà fut l’objet des importantes transformations à cause de l’industrie du liège ; au Carrer Major (Rue Principale) quelques maisons attachées au monde industriel furent réédifiées avec des éléments modernistes et éclectiques. Voici l’une de ces maisons, can Jubert, dont les propriétaires possédaient aussi l’usine Reliable (1926-1996) et la banque Jubert i Presas (1902-1957) qui avaient le siège au rez-de-chaussée de ce bâtiment. Exceptionnellement, Cassà comptait deux banques dans la première moitié du XXème siècle, nées pour pourvoir aux besoins financiers des entrepreneurs du liège. Cette maison réaménagée en 1928, par le maître des travaux Josep Pla, dispose d’une façade à couper le souffle. Dans cette même rue il y avait la maison moderniste de can Menna (aujourd’hui disparue), endroit par lequel on accédait à une importante usine bouchonnière, chez Figueras i Dausà.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    8 Coopérative de consommateurs La Protectora
    1901 i 1929 - Éclectique

    La création des coopératives de consommateurs était très attachée aux sociétés ouvrières industrielles qui dans la ville représentaient principalement les employés du liège. Cette coopérative, qui existait déjà en 1884, a eu rapidement plus de 400 associés et l’on y trouvait des produits à des prix plus bas. La coopérative cessa son activité au début des années 60 du XXème siècle. Les deux bâtiments correspondent à des époques différentes : 1901 et 1929. Au bâtiment plus récent on peut toujours lire dans la partie supérieure le nom de La Protectora. Elles présentent en façade des décors évoquant des fleurs et des formes géométriques.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    9 Travessera del Passeig de Vilaret et Passeig de Vilaret

    Dans la Travessera del Passeig de Vilaret on peut toujours voir quelques cours spacieuses des usines de liège où étaient orientées les grandes fenêtres qui éclairaient les salles de travaux. Dans la partie postérieure se dressent les maisons des propriétaires et les ateliers qui avaient la façade principale au Carrer de la Indústria (Rue de l’Industrie).
    Le Passeig de Vilaret fut construit en 1894 avec le nom de Place Nouvelle et c’était le fruit de l’élargissement de la ville vers la route. À travers le Passeig Vilaret on accédait à une autre usine importante, Oller, avec la maison du propriétaire dans la partie postérieure, bien conservée de nos jours au 28 du Carrer de Marina. À côté de cette usine nous pouvons admirer, au coin avec le Carrer de Marina, une autre construction spectaculaire, can Figueres, bâtie en 1920 par l’architecte Isidre Bosch, qui dispose des magnifiques grilles en fer forgé réalisées par Antoni Planas (Serreta).

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    10 Alzina surera
    Carrer del Castell

    Dans le tronc de ce remarquable exemple de chêne-liège on peut observer la marque de la dernière fois que l’on leva l’écorce visant à produire du liège. Cet arbre fut planté en 1959 ou 1960 devant l’entrée de l’ancien entrepôt de l’entrepreneur du liège Enric Mestres i Roca et aux côtés de ce qui avait été la coopérative « cassanenca » Uprodeco (Unión de Productores de Desperdicio del Corcho), fondée en 1952 et impulsée par des patrons des usines de liège. Elle était connue couramment comme El Trust et presque toutes les entreprises du liège de la ville l’intégraient.

     

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    11 Carrer Martí Dausà et de la Indústria

    Ce bâtiment avait été une importante usine de liège, Rich-Xiberta, bien qu’elle ait été plus tôt le siège d’une école privée et laïque, l’Escola Politècnica Cassanenca, connue couramment comme can Vilaret. Créée en 1887, elle s’est transféré dans ce bâtiment en 1912 et a eu une très bonne réputation à cause de la pédagogie innovatrice que l’on y pratiquait. Tout au fond de la rue on entrevoit une autre maison de propriétaires des entreprises du liège, can Tou, (usine Dausà), déjà dans la Rue Indústria. La Rue Indústria (Carrer de la Indústria) était l’ancien grand chemin qui menait à La Bisbal, dont la construction commença au XVIII siècle dû au besoin de la ville de s’agrandir vers ce secteur. La rue s’appelait Carrer de la Llet (Rue du Lait), même si en 1887 on le nomma déjà Carrer de la Indústria (Rue de l’Industrie), ce qui parle de la forte implantation de cette activité. Il y avait des usines comme can Tou, citée au-dessus, can Calau, can Cassà, can Turon, can Barceló, can Xiberta… et la deuxième banque de Cassà, la Banque Bosch i Codolà (1909-1956).

    .

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    12 Can Trinxeria
    1897 - Moderniste

    Maison de famille d’une branche du lignage Trincheria que la mairie acquit en 2000. Elle était habitée par des grands propriétaires ruraux avec des intérêts sur le liège des montagnes des Gavarres. L’un d’eux fut Marçal de Trincheria, important défenseur de l’industrie du liège de la région de Gérone et auteur du livre La Liga aduanera hispano portuguesa vers la fin du XIXème siècle. On constate que Can Trinxeria est le meilleur exemple de style néo-médiéval qui existe dans la ville. Il s’inscrit dans l’historicisme, plus précisément dans le style néo-gothique : il veut réinterpréter les palais de l’architecture gothique civile catalane, évoquant un petit palais urbain. Josep Balet, l’architecte, y rajouta des éléments locaux, comme la formidable scène de chasse qui se trouve dans la balustrade extérieure du premier étage. La sculpture de Saint-Georges, patron de la Catalogne, située sous le balcon semi-circulaire, les éléments de décoration figuratifs, végétaux et animaux et les pinacles ornés avec des sculptures en ronde bosse d’inspiration médiévale constituent des autres éléments notables de la façade. On aperçoit des autres points d’intérêt : les peintures murales et la salle voûtée en berceau avec des coquilles à l’intérieur, et la tour du moulin à vent érigé dans le jardin, de plante octogonale et style néo-arabe.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    13 Centre recreatiu
    1912 - Éclectique

    Espace de loisir et aussi site de discussion et lecture et la nouvelle société industrielle qui se composait d’un café (édifié en 1892) et d’un théâtre et salle de bal (1897), qui étaient vraiment très populaires. La figure du lecteur dans les usines de liège, qui lisait les nouvelles des journaux au reste des employés, constitue un bel exemple de l’importance donnée à l’instruction par le mouvement ouvrier.
    Dans un premier temps il fut le siège du Círculo Recreativo, et en 1912 devint le siège du Centro de la Unión Republicana, laquelle commanda à l’architecte Rafael Masó une véritable rénovation, dont il ne nous reste malheureusement pas grand-chose. Le Centro fut le cadre de nombreuses activités politiques mais il fut notamment un espace de détente populaire jusqu’au déclenchement de la Guerre civile espagnole. En 1942 accueillit le Círculo Recreativo, société qui est parvenue jusqu’à nos jours, appelée à présent Centre Recreatiu.
    Le rez-de-chaussée a subit beaucoup d’aménagements, tandis que la partie supérieure a gardé plus fidèlement ses éléments originales. Le nom de l’ancienne société, Centro de la Unión Republicana, figurait dans la corniche qui présente le centre de la façade.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    14 Sala Galà
    1910 - Éclectique

    L’architecte Isidre Bosch conçut dès le départ le bâtiment comme une salle de bal, dans le cadre d’une société industrielle qui avait besoin des nouveaux lieux de récréation. En 1969 fut transformée en discothèque. Ainsi, d’abord nommée Sala Galà, et ensuite Sir Thomas, cet endroit fut le centre de divertissement et loisir de la jeunesse de Cassà et voire des villes voisines au cours de presque trois quarts de siècle. Après plusieurs années de fermeture, la Mairie l’acquit en 1998 et en 2003 elle fut rouverte à but culturel.
    L’édifice s’inscrit dans le style éclectique et présente une nef à trois étages. Les deux façades n’ayant pas subit des grandes transformations tout au long des années on y observe l’utilisation des éléments décoratifs qui appartiennent à un large éventail de styles, le décor des couronnements et l’emploi du fer forgé.
    Le bâtiment d’en face est également intéressant, connu sous le nom El Rotllo, construit en 1912 par le même architecte, avec une façade caractéristique qui présente des éléments modernistes.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    15 Can Serra
    1910 - Moderniste

    Elle compte parmi les plus importants témoignages d’immeuble particulier des entrepreneurs du liège de la ville. Son dernier propriétaire, Josep Serra i Carbó (1857-1940), déposa plusieurs brevets tels que la formule d’un aggloméré de liège qu’il vendit à la Crown Cork & Seal Corp. de Baltimore, (États-Unis), laquelle fut utilisée pour la fabrication des disques rendant possible l’hermétisme des répandus bouchons couronne et qui lui permit de faire fortune.
    L’architecte Isidre Bosch conçut cette maison pendant que ses propriétaires habitaient à Baltimore ; c’est dans la partie postérieure de l’enceinte où se dressait l’usine, connue sous le nom de Can Serra (aujourd’hui disparue), qui était parfaitement visible depuis le Carrer del Molí (rue du Moulin).

    Différents styles médiévaux furent utilisés au cours de la construction. La maison est distribuée selon un plan central annoncé par la tour qui dépasse le reste du bâtiment et dont les arcades de style mozarabe font figure d’exception, ainsi que la balustrade composé par des œils-de-bœuf en pierre artificielle d’inspiration gothique. Il faut souligner aussi les stucages et sgraffites, les peintures et le jardin postérieur qui préserve toujours la disposition de l’époque.

    .

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    16 Ensemble de Can Frigola et la Torre Salvana
    XVIème siècle - Gothique

    Il est le complexe architectural civile le plus ancien et important de Cassà, composé par une maison et la tour adossée. L’ensemble fut bâti au XVIème siècle par la famille Salvà, il fut transféré ultérieurement à la commune et vers le milieu du XIXème siècle à la famille Frigola, exception faite de la tour adossée, qui continua d’être de propriété communale et qui servit de prison.
    Les usages donnés à la maison Frigola furent une auberge, un magasin où l’on trouvait du pain, du vin, de la viande...
    On remarque dans la façade de can Frigola sa grande porte d’entrée à vousseaux, les arcs en accolade, de style gothique et la tour de plante carrée avec un toit à quatre versants, qui se compose de quatre étages connectés par un escalier en colimaçon. Le deuxième étage et son échauguette circulaire sont des éléments des aménagements ultérieurs, probablement du XVIIème siècle.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    17 Voltes de les Mesures
    XVIIIème siècle - Œuvre populaire

    Il s’agit du seul porche qui existe à Cassà. Les éléments originaux qui se conservent sont les bases en pierre naturelle du porche et les dalles du pavé.

    En 1725 le terrain fut mis à disposition de la commune et un bâtiment à portiques fut bâti avec le but d’y installer les instruments de mesure publics obtenus en raison d’une concession royale au Moyen Âge. Les mesures, faites de pierre, devaient s’utiliser dans toutes les transactions de céréales à la manière de guide pour calculer le poids. Le porche était couvert que par un toit, mais en 1841 la Mairie autorisa Francesc Oller à construire un immeuble sur ce toit.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    18 Plaça Petita

    C’est l’un des coins les plus charmants de la ville et l’une des places qui restent de ce qui était le cœur du village médiéval autour duquel Cassà s’agrandit. Pendant des siècles et des siècles cette place fut l’épicentre de l’activité commerciale et ludique. Elle était pleine de magasins et au centre avait lieu le marché, et des activités festives les grands jours. C’est dans cet endroit où se trouvaient des anciens édifices comme l’hôpital des pauvres au XVIème siècle, et c’était ici où les jurés de l’Université de Cassà (précédent du gouvernement local) étaient élus par tirage au sort, dans un curieux processus de sélection minutieusement décrit dans des documents royaux du XVIème siècle qui était lu à haute voix dans la place avant le début de la cérémonie.

    .

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    19 Église paroissiale
    XVIème siècle - Gothique

    Sa construction commença au XVIème siècle sur les restes d’une église romane qui datait de la fin du XIIème siècle et qui ne fut pas achevée jusqu’au XVIIIème. Elle est surtout de style gothique, avec des éléments de la Renaissance sur la façade et néo-classiques dans les chapelles des croisillons. Le maître-autel construit par le sculpter Pau Costa fut détruit pendant la Guerre civile espagnole. Il ne reste de l’autel original que quatre colonnes salomoniques, les portes de Saint-Pierre et de Saint-Paul et l’ostensoir, tandis que le reste est une reproduction faite par Ramon Pericay dans les années 60 du dernier siècle. Pendant la Guerre fut également détruit le bel autel baroque des Sogues (autel des Cordes), aussi de Pau Costa, et celui plus ancien, appelé autel del Roser. Quelques autres éléments remarquables sont la sculpture de Saint-Martin, patron de la paroisse, sur l’entrée principale et les chapiteaux romans qui se préservent encastrés dans quelques parements intérieurs. Les grandes fenêtres néo-gothiques de la nef furent construites à partir de 1926.

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació
    <

    Ruta del suro

     

     

    20 École La Salle et Capella de les Monges
    1881-1906 - Néo-classique et néo-gothique
    Propriété religieuse

    La nouvelle société industrielle entraîna une amélioration de la qualité de l’enseignement. Des écoles laïques, comme l’école Vilaret, et des écoles religieuses furent établies pour mettre fin à la situation pénible des écoles publiques du XIXème siècle. Les écoles religieuses furent placées dans cette rue : celle des filles, les Filles du Cœur Immaculé de Marie (fondée en 1863), et celle des garçons, La Salle (fondée en 1881), qui continue toujours son activité pédagogique et qui en 2005 fut récompensée de la croix de Saint-Georges par le Gouvernement de Catalogne. Les deux éléments représentatifs se situent dans les deux coins de l’ensemble et ils datent de la même année, 1906, construits par le même maître des travaux, Josep Pla. L’un d’eux est la façade plus proche au Carrer de l’Estació (Rue de la Gare), qui présente une composition d’inspiration néo-classique, et à l’autre bout, la Capella de les Monges (Chapelle des Nonnes), de style néo-gothique, aujourd’hui transformée en auditorium. En 1978 les religieuses arrêtèrent son activité pédagogique et le Patronat des Écoles Chrétiennes l’acquit pour agrandir l’école et continuer sa tâche éducative.  

     

     

     


    Ajuntament de Cassà - Comunicació