Avui celebrem el Dia Internacional de l’Orgull o per l’Alliberament LGBTIQ+, amb motiu d'aquesta data reivindicativa, s'han organitzat diferents actes durant aquests dies a Cassà, començant per l'exposició "Una Mirada LGTBI+" que neix de la necessitat d’acostar-nos a la cultura des de la pluralitat. L’exposició proposa una reflexió, des d’una perspectiva LGTBI+, sobre la diversitat sexual al món animal, allunyant-se dels estereotips i preceptes socials imposats per l’ésser humà.
Mitjançant diversos panells, es plantegen temes com: Quants sexes hi ha? Què és la intersexualitat? És necessari més d’un individu per reproduir-se? Què és l’orientació sexual? Com mostren els animals interès cap als altres? Com s’aparellen els animals? Les relacions sexuals sempre s’enfoquen a la reproducció? Què és una família? Què és el gènere?
Una Mirada LGTBI+ al Món Animal és una exposició produïda pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) i comissariada per Una Mirada LGTBI+, compta amb la col·laboració de PRISMA, la trobareu a l'entrada de la Sala Galà.
Cinefòrum amb la pel·lícula " Te estoy amando locamente"
El dia 4 de juliol projectarem la pel·lícula "Te estoy amando locamente". Una pel·lícula que ens parla d'orgull, amor i resistècia en un context històric de repressió però també de valentia. Una història que connecta amb la realitat de moltes persones del col·lectiu i que ens convida a pensar què vol dir, encara avui, viure i expressar a pròpia identitat. Tot seguit, s'obrirà un espai de debat participataiu per compartir impressions i generar diàleg des d'una mirada comunitària i transformadora. Tindrem com a convidat a David Cámara, professor de la Universitat de Girona i coordinador de la Comissió de Gènere i diversistat del COIGI. L'acte tindrà lloc a les 19.30 h a la Sala Centre Recreatiu, el 4 de juliol.
Manifest del 28 de juny de 2025 – Dia Internacional de l’Orgull o per l’Alliberament LGBTI+
Cultura és Orgull: memòria, expressió i transformació
Aquest 28 de juny reivindiquem la cultura com a refugi, resistència i futur. Quan la llei ens perseguia o la societat ens rebutjava, la cultura sempre ha estat al costat nostre. Avui la situem en el centre de la lluita pels drets i la dignitat de les persones LGBTI+, com a espai on existim amb plenitud i des d’on expressem, expliquem i compartim qui som.
Des de la Nova York dels anys seixanta, amb figures com Marsha P. Johnson, Sylvia Rivera o Audre Lorde, fins als carrers de São Paulo o Berlín, la cultura ha estat un vehicle de resistència global. Quan ens volien callades, creàvem; quan invisibles, ens mostràvem; quan trencades, compartíem. Sense el col·lectiu LGBTI+, la cultura seria molt més grisa: som una part fonamental del batec creatiu del món.
Tot i això, les nostres memòries encara estan absents dels relats oficials. Necessitem arxius vius, espais de memòria i polítiques decidides per preservar els sabers i les pràctiques culturals del moviment. També reclamem tenir presència en la cultura popular catalana: castells, gegants, festes i colles han de ser espais inclusius. Que les tradicions siguin alliberadores o excloents depèn de com les vivim. Reivindiquem una cultura popular feminista, interseccional i LGBTI+ inclusiva; no hi ha cultura popular sense totes les nostres veus.
La cultura qüestiona i transforma la societat, educa i cuida. En un món hostil, ens ha ajudat a entendre’ns, a cuidar-nos i a sentir que formem part d’un relat col·lectiu. Per això reclamem:
• Tenir accés a la cultura com a dret bàsic, especialment per a persones LGBTI+ vulnerables.
• Promoure una cultura diversa en totes les seves expressions.
• Donar suport a creadors i creadores i a agents culturals LGBTI+, especialment trans, migrants, racialitzades, amb diversitat funcional o de l’àmbit rural.
• Garantir que la cultura popular catalana sigui viva i estigui compromesa amb els drets humans.
Davant dels retrocessos en drets i l’auge dels discursos d’odi –avantsala dels delictes d’odi–, la cultura és una eina de resistència, denúncia i solidaritat. La nostra resposta és col·lectiva, creativa i compromesa. A Catalunya, el debat sobre la reforma de la Llei 11/2014, de 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l'homofòbia, la bifòbia i
la transfòbia, ha de servir per garantir drets i impulsar polítiques públiques que reconeguin la cultura LGBTI+ com a eina de transformació social. La nostra cultura ha estat trinxera i esperança, sovint ignorada, però sempre generadora de codis i imaginaris propis. Ha influït les arts, el pensament i els moviments culturals. No volem excepcions simbòliques: volem reconeixement, respecte i celebració.
Amb les aportacions a la cultura de la comunitat LGBTI+, malgrat que els sectors ultraconservadors ens vulguin esborrar, FORMEM PART DE LA CULTURA UNIVERSAL.
