Sensibilització

8M - Dia Internacional de les Dones

Orígens

El 8 de març s'ha convertit en un símbol per a les dones dels cinc continents. La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. La història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i significats també.

Des de l'inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques.

Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l'aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l'edat de treball de les criatures, la prohibició de l'horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los.

D'aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N'és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d'Igualada van fer l'any 1881, en demanda de millors condicions de treball.

En l'origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s'han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911 (indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves).

En aquest darrer incident van morir 142 obreres que l'any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.

Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, la pau es convertí en el leitmotiv de les celebracions del Dia Internacional de la Dona. I el 8 de març (segons el nostre calendari) de 1917 les dones russes, que feia anys que també ho celebraven, van sortir al carrer en demanda d'aliments i pel retorn dels combatents. Aquest va ser l'inici del moviment que acabaria amb la dimissió del tsar i la proclamació de la República. A partir d'aquest moment, el Dia Internacional de la Dona quedà fixat en la data del 8 de març.

Reivindicació de millors condicions de treball i de vida, i de drets polítics i manifestacions en favor de la pau, són alguns dels temes que es troben en l'origen de la celebració del dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, tornà a implantar-se la celebració d'aquesta data, que van acabar de corroborar les Nacions Unides, el 1977, en declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

25N - Dia Internacional per l'Erradicació de la Violència vers les Dones

Origen de la conmemoració de la data:

Al 1981 es va celebrar a Bogotà, Colòmbia, la Primera Trobada Feminista Llatinoamericà i del Carib. Entre moltes altres coses, allà es va decidir que el 25 de novembre sigués el Dia Internacional de No Violència contra les Dones. La data va ser triada per recordar l’assassinat el 1960 de les germanes Mirabal a les mans de la dictadura de Leónidas Trujillo a la República Dominicana.

Més d’una dècada després, al 1993, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració sobre l’Eliminació de la Violència contra la Dona. Allà es va definir que la violència cap a la dona era “tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la prohibició arbitrària de la llibertat, ja sigui que ocorri en la vida pública o en la vida privada”.

En la seva resolució 54/134 del 17 de desembre de 1999 l’Assemblea General de Nacions Unides va resoldre que a partir de l’any següent, el 25 de novembre seria la data estipulada com el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona.

La lluita de les germanes Mirabal Minerva, María Teresa i Patria Mirabal eren tres germanes que durant els anys cinquanta van ser importants opositores al règim dictatorial de Leónidas Trujillo a la República Dominicana. Per aquest motiu van ser empresonades diverses vegades, violades i torturades. Malgrat això van continuar la seva lluita.

El 18 de maig de 1960 les germanes Minerva i María Teresa havien van ser jutjades a Santo Domingo al costat dels seus marits, “per atemptar contra la seguretat de l’Estat dominicà” i condemnades a presó. No obstant això, el 9 d’agost el dictador va decidir posar en llibertat a les dones, deixant als seus companys a la presó.

El 25 de novembre, quan tornaven de visitar als seus marits a la presó Minerva, María Teresa i la seva germana Patria, que les havia acompanyat, van ser interceptades en la ruta. Un Esquadró de la Mort del Servei d’Intel·ligència Militar les va obligar a pujar-se a un vehicle en el qual van ser traslladades cap a una casa en la localitat de La Cumbre. Allí van ser assassinades i després els seus cossos copejats per simular un accident automobilístic.

Dos anys després es va dur a terme un judici contra els autors materials i tots van ser condemnats a diversos anys de presó. No obstant això, amb ajuda de grups afins a Trujillo tots van aconseguir escapar del país.

El 25 de novembre, doncs, commemora l'assassinat de les germanes Mirabal i condemna qualsevol classe de violència contra les dones. Hem de destacar també la importància de trencar amb l’imaginari col·lectiu al voltant de les violències masclistes, el qual en moltes ocasions atorga major visibilitat a la violència física i s’invisibilitzen així altres violències que afecten les dones, com la violència econòmica, psicològica, sexual, institucional etc. En aquest sentit, també considerem essencial tenir en compte tots els espais on es produeixen aquestes violències, en moltes ocasions associades de forma errònia únicament a espais d’oci nocturn i a persones desconegudes com a perpetradores. Si ens remetem a l’enquesta de violències sexuals de l’any 2019 duta a terme per la Generalitat de Catalunya, podrem observar com aquest imaginari establert al voltant de les violències amaga altres realitats essencials que cal tenir en compte, com el fet que en un 63,4 % dels casos la persona agressora sol ser una persona coneguda i només en un 11,5 % dels casos se sol donar en àmbits d’oci nocturn.

També cal remarcar que els matrimonis forçats o la mutilació genital femenina, entre altres qüestions, també són violències i cal combatre-les. Prop de 200 milions de dones i nenes d'entre quinze i quaranta-nou anys han estat sotmeses a la mutilació genital femenina a 31 països, segons estadístiques de l'ONU.

A Cassà de la Selva tenim clar que la paraula dona és diversa i integradora, i com a tal ha de poder comprendre totes les realitats que s’hi engloben

Al municipi de Cassà de la Selva cada any commemorem el 25N amb la fermesa i la convicció de no desistir en aquesta lluita perquè totes les dones ens importen.